II

II. ALGUNES NAUS MAI NO TORNEN.

Descalç.
Sense fer soroll.
Només ella entre les ombres.
Només ella m’atura
davant la porta.

La seva mà sent la fredor
del bronze sobre el meu pit.

Ni una sola paraula.

L’abordo amb la meva por.
Tanca els ulls.
El seu silenci m’encoratja.

Tots dos sabem
que els vents no sempre són propicis
i que algunes naus mai no tornen.

Però el seu silenci ja em mulla els peus,
i ja cauen les amarres
i ja s’estremeixen els arbres.