El prat verd no s’acaba mai, els rajos de sol ho dauren tot i l’olor d’herba tendra m’omple el pit. Estranyament conscient, somio que somio una escapada lluny, molt lluny. Quan em desperto amb la ment plena d’imatges, la claror del dia s’escola per entre les escletxes mentre la ciutat dorm enllà, als peus d’Horta.
Aixeco la persiana, la calitja difumina el contorn de les teulades. Un colom es passeja impacient, amunt i avall pel voladís de la teulada de l’edifici del davant, i amb la tassa del cafè a la ma em pregunto si és el mateix d’ahir.
Emília Illamola
Tornar al bosc
Quaderns de la Font del Cargol amb Cossetània Edicions
Valls 2024
Sé el primero en comentar