De les llargues caminades que d’al·lot feia amb mon pare pel camp, record l’esperit d’uns homes, la majoria anarquistes, que tenien un hort amb arbres fruiters, una caseta i un ca.
Em va semblar que allò era un ideal de vida, i Thoreau -«És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís»- m’ho va confirmar.
Ponç Pons
El rastre blau de les formigues
Ed. Quaderns Crema, Barcelona 2014.
Sé el primero en comentar