Es veu que la casa estava a punt d’esfondrar-se i no ho sabíem. O això és el que ens van dir abans d’esfondrar-la. Les bigues: podrides. Tèrmits. Per sort ja feia anys que no hi vivia ningú, i l’únic que vam haver de fer va ser una mica d’inventari del que volíem rescatar. No va sortir una llista gaire llarga, potser perquè de seguida ens vam adonar que de tot el que ens hauria agradat salvar de debò ja no en quedava res.
Pep Puig.
Si una tarda de juliol un borinot.
L’altra editorial
2023
Sé el primero en comentar