Saltar al contenido

Categoría: Luigi Pirandello

«El viatge», de Luigi Pirandello (Petits Plaers, de Viena Edicions)

Novel·la breu, molt breu, ràpida i fàcil de llegir, sense racons, directa i clara, senzilla i il·lustradora del Luigi Pirandello, Nobel de Literatura al 1934 i fascista confés en els anys més esfervescents del fascisme italià dels anys trenta. Fascista per conveniència venen a dir (o netejar) moltes veus. Suposo que, per conveniència o no, un fascista és un fascista i a la història i malauradament a l’actualitat, em remeto.

Però seguint a Roland Barthes, «l’autor és mort» i, si em permeteu, mort ha de continuar.

Arribo a «El viatge» perquè han entrat a casa, com un vendaval, mitja col·lecció de «Els petits plaers» de Viena Edicions, i aquest, «El viatge», traduït de l’italià pel Narcís Comadira, va ser el primer llibre d’aquesta col·lecció que em va caure a les mans.

Val a dir, per context, que «El viatge» va ser escrit al 1910, per tant un bon grapat d’anys abans de la militància fascista de Pirandello i tot i que se li podrien buscar les pesigolles al text, no sembla confirmar cap tesis proto-fascista o pre-fascista.

«El viatge» tracta d’una vídua, a la Sicília de principis del segle XX, que per un tema de salut ha d’emprendre un viatge per trobar una cura i, diguem-ho així, descobreix el món.

Es diu «El viatge» però bé  s’hagués pogut dir «Petita finestra per fer-li una ullada a l’essència de la família a la Sicília de principis del segle XX» o «Rol de la dona siciliana a principis del XX», o «El despertar de la dona siciliana de principis del XX», perquè tot això i molt més queda atrapat en el text:

  • El paper de la dona ala Sicília de principis del XX
  • La tradició siciliana (que també podria ser per exemple… andalusa)
  • El contrast entre allò rural i allò urbà
  • El progrés tecnològic i la transformació de les societats
  • L’amor, la mort i el temps perdut

Es llegeix, com qui diu, en una estona, i mentre s’està immers en la lectura, el lector s’endinsa en el paisatge d’aquella Sicília fins a sentir-la pròpia i familiar.

Un llenguatge senzill i entenedor de mena que fa de «El viatge», sens dubte, un Petit Plaer.